El compostatge al balcó

La realització del compostatge tradicional al balcó o al terrat sol ser difícil degut a que sovint no es disposa de la quantitat suficient de residu en un sol dia per fer una pila prou gran. A això cal afegir el problema de que la majoria dels residus provenen de la cuina, són molt aquosos i provoquen fàcilment males olors i aigua bruta que surt per sota de la bossa o el recipient (lixiviat). La poca quantitat de residu, la falta d’aereació i l’excés d’humitat fan que la pila no s’escalfi i que provoqui olors desagradables.

Vermicompostatge: una alternativa

L’alternativa al compostatge tradicional és el vermicompostatge casolà, el compostatge de petites quantitats de residu de cuina amb l’ajut del cuc de terra, la llombriu roja de Califòrnia (Eisenia foetida). És un cuc de terra especialment idoni per a reciclar la matèria orgànica en descomposició. A diferència d’altres cucs de terra aquesta espècie és molt prolífica, viu més temps, és molt voraç i és capaç de viure en grans densitat, fins més de 30.000 llombrius en un metre quadrat.

Una granja de cucs de terra

Les capses per a fer vermicompostatge com el VERMICASA són petites granges de cucs de terra. Cal tenir una cura especial i alimentar-les adecuadament.

Com tots els cucs de terra, però, la llombriu roja només menja matèria orgànica en descomposició i no matèria orgànica fresca. Per tant, cal utilitzar residus que es descomposin ràpidament i siguin digeribles pel cuc de terra en el mínim temps possible. En cas de posar molts residus que els cucs de terra no poden menjar poden aparèixer males olors i mosques. Cal, doncs, anar molt en compte amb el tipus de residu i la quantitat que hi posem.

Residus idonis

Residus idonis pel vermicompostatge:

• Residus de fruita dolça
• Residus verds de verdures, enciam, etc.
• Marro del cafè i restes d’herbes d’infusions.
• Les closques d’ou es poden afegir trossejades. És un material que és mineral i, per tant, no és digerit pel cuc de terra però a mesura que es vagi descomposant aportarà calci que és molt important pel creixement dels cultius.

Residus no recomanables

Residus no apropiats per al vermicompostatge:

• Restes àcides com la pell dels cítrics.
• Restes d’origen animal, carn o peix.
• Restes molt fibroses que tenen una descomposició bastant lenta com la pell de plàtan. Si en posem ha de ser en poca quantitat.

Maneig

Per afavorir la descomposició del residu i que pugui ser consumit per la llombriu el més aviat possible cal un maneig molt acurat. Durant el procés seguirem les següents recomanacions:

• Trossejar els residus fins a 50mm de grandària, si és possible.
• Acumular-los en un recipient durant uns dies per a que comencin a descomposar-se i quan els aboquem al vermicompostador seran més ràpidament digerits pels cucs.
• Quan aboquem el residu al vermicompostador, tapar-lo amb residu descomposat per a que faci de filtre de les males olors.
• Remenar sovint per afavorir l’aireació i accelerar el procés.
• No abocar més residu fins que la llombriu roja no ha envaït les darreres deixalles que hi hem posat.

Quan el residu ha estat digerit i la capsa de compostatge ja està plena cal extreure l’adob. Aquest procés el podrem realitzar quan els residus tinguin un aspecte d’humus i una olor agradable. Per aconseguir la separació cal deixar d’alimentar la safata i posar l’aliment en una safata inferior o en un extrem, si utilitzem una caixa de compostatge. El cuc de terra es desplaçarà fins a on hi ha l’aliment. Repetim el procés vàries vegades fins que només quedi adob orgànic.