La llum

La fotosíntesi

Els vegetals absorveixen nutrients i aigua per les arrels. Aquests elements són transportats cap a les parts verdes de la planta, principalment fulles, a les quals s'hi afegeix el CO2 (diòxid de carboni) agafat de l'aire, per fabricar matèria orgànica.

Aquest procés de fabricació de matèria orgànica és el que s'anomena fotosíntesi:

AIGUA+CO2=MATÈRIA ORGÀNICA+OXIGEN

Per a realitzar la fotosíntesi la planta utilitza l'energia de la llum, d'aquí el seu nom (foto, del grec phos, que vol dir llum).

En el procés de fotosíntesi la planta produeix oxigen que és alliberat a l'atmosfera.

La fotosíntesi es realitza a les parts verdes de la planta

L'energia del Sol

El Sol emet radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona, des de els rajos X, i els ultraviolats fins a les ones infrarojes i les ones de radio, passant per la llum visible.

Algunes radiacions, com els rajos ultraviolats, tenen molta energia i són perilloses pels éssers vius. La capa d'ozó de l'atmósfera s'ocupa que aquestes radiacions no arribin a la terra.

De tota aquesta energia radiant del Sol, la planta només aprofita la llum visible (radiació lumínica o llum), del roig al violat. De tota la radiació que arriba a les fulles només el 40% és radiació aprofitable per les plantes per fer la fotosíntesi.

La planta conté diferents pigments que absorveixen la llum, el més comú és la clorofil·la. La clorofil·la és de color verd. Aixó és degut a que l'absorció de la llum verda és menys intensa i, per tant, els nostres ulls perceben la radiació verda reflexada pels pigments.

Però no tota l'energia de la llum és aprofitada per la planta. En general, només de l'ordre d'un 18% de l'energia lumínica és aprofitada per realitzar fotosíntesi. Es tracta, des d'aquest punt de vista, d'un procés poc eficient.


Només la radiació lumínica és útil per realitzar la fotosíntesi

La llum i les estacions de l'any

La radiació del Sol que arriba al nostre hort varia durant l'any per dues raons: la duració del dia i l'alçada del Sol.

El solstici d'estiu, el 21 de juny, és quan la duració del dia és major, al voltant de 15h a 40º de latitud. A partir de llavors la duració del dia va disminuint fins arribar al solstici d'hivern, el 21 de desembre, en el qual la duració del dia és d'unes 9 hores. Entremig hi ha els equinocis de tardor i de primavera, en els quals la duració del dia i de la nit és igual (12h).

Un altre factor és l'alçada del Sol. A l'estiu el Sol fa una trajectòria més alta en el cel i la radiació solar incideix amb més intensitat, tal com es veu en el dibuix.

Les diferències de duració del dia entre les diferents estacions en els països tropicals són menors i en els països freds són majors.

A l'estiu, la intensitat de la llum és major que a l'hivern

Plantes de sol i plantes d'ombra

Hi ha plantes adaptades a viure en ambients amb poca llum. Són les plantes d'ombra. Les plantes d'ombra sovint tenen fulles més amples i primes i amb més pigments (més verdes)per aprofitar al màxim la poca llum de que disposen. Una planta d'ombra s'adapta malament al Sol ja que l'excés de llum li produeix danys a les fulles (solarització) i pot arribar a produir cremades.

Les plantes de Sol estan adaptades a créixer a ple Sol sense patir danys. Una planta de Sol es pot adaptar a viure a l'ombra, fa les fulles més amples i verdes, però el seu creixement sempre serà menor que si estigués a ple Sol. Sovint, aquesta manca de creixement es tradueix en l'absència de fruits o en un cicle més curt.

La majoria d'hortalisses són plantes de Sol i no s'adapten bé a l'ombra. Per exemple, l'enciam, si creix amb ombra, creix petit i espiga prematurament. El tomàquet o el carbassó fan fulles molt amples i verdes però no fan fruit.

Hi ha poques hortalisses adaptades a l'ombra. Per exemple, la maduixera i la borraja.

Hi ha un tipus de plantes d'origen tropical, anomenades C4, que, a més de ser plantes de Sol, estan adaptades a condicions d'elevades temperatures i insolació. Dins les hotalisses només hi ha el blat de moro. Són plantes d'estiu i amb una capacitat de creixement molt elevada.

El blat de moro és una plantaC4, creix bé amb elevada insolació i temperatura

La llum al meu hort

La conclusió que es pot treure de tot l'explicat fins ara és que l'hort necessita llum per crèixer doncs és la font d'energia que utilitzaran les nostres plantes per créixer. Com més llum tinguem, més possibilitats de producció.

Els contenidors de cultiu hauran d'estar ben orientats al Sol per facilitar la major incidència de llum.

Tomàquet i carbassó en un hort amb poca llum. Les fulles són grans i d'un verd intens però no van donar fruit.

Llum artificial

A vegades els aspirants a horticultors urbans es plantegen utilitzar llum artificial per solucionar el problema d'un baló excessivament ombrívol.

Aquesta possibilitat és tècnicament factible però, des del punt de vista ecològic, insostenible. Com ja s'ha comentat, l'aprofitament de l'energia de la llum per part de la planta no supera el 18%. A més, cal afegir els costos de producció i ecològics de l'energia elèctrica, sovint produïda a partir de combustibles fóssils, amb rendiments energètics que no sobrepassen el 50% i amb emissions contaminants.

Les jardineres de pisos no són una bona alternativa. El pis de sota sempre tindrà un excés d'ombra i no serà productiu.

 

Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs