Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


L'estrella de la nutrició

El pèsol

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
És una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment.

Els antics grecs cultivaven el pèsol

Propietats nutricionals
El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.

Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat.

Una mica de botànica
El nom llatí és Pisum sativum. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d'associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrogen de l'atmosfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d'observar.

És una planta anual. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d'alçada. Altres varietats tenen un creixement determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.

Com en totes les lleguminoses, el fruit del pèsol és una tavella a l'interior de la qual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca.

És una planta que no li agrada les altes temperatures de l'estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l'hivern.

El circell és una fulla modificada que permet subjectar-se al tutor

Varietats
Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement de la planta en:

Varietats nanes: la tija no sobrepassa els 90 cm de longitud.

Varietats de creixement indeterminat: la tija sobrepassa el metre i en alguns casos pot arribar a 2-3 m.

També hi ha varietats precoces, que necessiten menys dies entre la sembra i la fructificació i d'altres més tardanes, que inicien la fructificació més tard.

Les varietats nanes s'adaptaran millor al cultiu de l'Horturbà

Com cultivar
Es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores.

L'època de sembra està entre la tardor i la primavera. En zones amb glaçades intenses cal evitar el cultiu durant d'hivern o plantar alguna de les varietats molt resistents al fred. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.

Des de la sembra fins al començament de la collita poden transcórrer uns 60 dies. Aquesta dada dependrà de la varietat i de la climatologia.

Cal posar una canya o un pal que faci de tutor. La planta s'hi enfilaràtota sola gràcies als circells.

Al pèsol no li agraden les elevades temperatures de l'estiu

Associacions de cultiu
S'associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l'enciam.

Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com la fava i la mongeta. Tampoc es recomanable que coincideixi amb l'all o la ceba.

El pèsol s'associa bé amb la pastanaga

Malalties i problemes
Mosca blanca

Pugó

Trips

El pugó és un dels problemes habituals en el pèsol