|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Castellano | |
L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet
L'orenga
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
| Una mica d'història | |
Es una planta autóctona de les regions mediterrànies i que ha estat utilitzada des d'antic per les diferents civilitzacions de la regió per a usos medicinals i culinaris. |
 És originària de la regió mediterrània |
| Propietats nutricionals | |
Les fulles tenen substàncies amb efectes estimulants, milloren la digestió, afavoreixen la producció d’orina. L’oli essencial de les fulles s’utilitza per afeccions respiratòries. Té propietats antisèptiques útils per a desinfectar cremades, o lesions diverses. És un dels condiments més usats a la cuina mediterrània, tant en sopes, pasta, pizzes o amanides. |
 Fulles i flors tenen substàncies amb propietats medicinals |
| Una mica de botànica | |
És una planta de la família de les labiades o lammiàcies i el seu nom llatí és Origanum vulgare, que fa referència a la abundància de la planta.
Les fulles són petites, de color verd fosc, amb pèls al revers. Les flors són de color rosat i s’agrupen formant espigues molt vistoses. De la mateixa manera que totes les plantes de la seva família, té pèls secretors d'essències, de les quals provenen les seves propietats aromàtiques i medicinals. |
 La floració és de color rosat |
| Varietats | |
La subespècie virens (Origanum vulgare sup virens = Origanum virens), és una orenga de flor blanca que és la que es sol fer servir més per aromatitzar pizzes. |
 Origanum virens |
| Com cultivar | |
Es multiplica de llavor a la primavera o a partir d'esqueix bastant fàcilment a l’estiu o a la tardor. La divisió de mates també funciona força bé.
És una planta de ple sol que si la cultivem en una jardinera cal una certa cura amb el reg. En climes molt freds s'asseca amb el fred i sol rebrotar a la primavera. S'adapta bé a diferents tipus de substrat i a nivells d'adobat baixos sempre i quan no hi hagi excés d'humitat. Es recol•lecten les flors i fulles,quan s’observa el color porpra de la floració, a finals de primavera o també a finals d’estiu. Es poden conservar molt bé si se sequen a l’ombra i es desen en un pot o bossa hermètics. |
 Li agrada el Sol i cal cuidar el reg |
| Associacions de cultiu | |
És recomanable cultivar les plantes aromátiques vivaces en una jardinera aïllada malgrat que l'orenga no és de les més vigoroses ni invasores i, per tant podria conviure a l'hort o als marges, per atraure insectes pol·linitzadors. |
 Li convé una jardinera per ella sola |
| Malalties i problemes | |
| És una planta rústica, amb pocs problemes de malalties. Només un excés d'humitat al substrat, per exemple si fem servir un plat amb aigua o una hidrojardinera, pot provocar problemes a les arrels. |  És una planta amb molts pocs problemes de malalties o plagues |