Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


Per cuidar la pell al nostre hort.

El Boixac

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
El Boixac és originàri de l’orient mitjà però ja era cultivada a Europa al s.XII. Era apreciada des d’antic per les seves propietats medicinals i actualment és una planta molt utilitzada en jardineria per la seva floració vistosa i persistent.

És originària de l'orient mitjà

Propietats nutricionals
S'usa en cremes i ungüents i per cuidar la pell i tractar molts tipus d’afeccions cutànies: ferides, picades, cremades del sol, berrugues, etc.

A la cuina podem utilitzar els pètals frescos per donar color i varietat a les nostres amanides o guisats.

Un bon remei per a cuidar la pell

Una mica de botànica
El Boixac és una planta herbàcia una mica llenyosa a la base que habitualment es cultiva com a anual. Les fulles tenen la punta arrodonida, poden arribar a fer més de 10 cm de longitud, inicialment formen una roseta de la qual surten els brots florals. Floreix des de la primavera fins ben entrada la tardor. Les flors són compostes de color groc ataronjat tot i que podem trobar varietats amb diferents colors de flor.

La floració del boixac dura tot l'any

Varietats
Al mercat trobarem moltes varietats seleccionades per les seves propietats ornamentals, especialment pel color, tamany i abundància de la floració. Hi ha calèndules des de color grocs clars fins a colors taronges vius.

Podem trobar flors de molts colors diferents

Com cultivar
Malgrat la seva rusticitat agraeix un medi de cultiu ben adobat i un reg constant. Es pot sembrar a finals d’hivern, en un petit hivernacle protegit del fred per accelerar la germinació i trasplantar al test definitiu a principis de primavera. En poques setmanes comença a florir i no deixarà de guarnir els nostre balcó amb les seves flors fins a l’arribada de l’hivern.

A la tardor podem optar per conservar la planta per al proper any. A finals d’hivern la podem esporgar i trasplantar a un nou test però és preferible tornar a fer la sembra i reiniciar el cultiu ja que les plantes joves són més vigoroses i tenen un port més bonic que les plantes velles. Les flors es recol•lecten quan estan obertes.

És una planta fàcil de cultivar en testos

Associacions de cultiu
Com que és una planta anual i de port petit es pot combinar amb hortalisses com tomàquets, albergínies o cebes. Es considera una planta interessant per combinar amb altres cultius ja que promou la presència de depredadors de plagues com el pugó.

Es un bon company de la tomaquera

Malalties i problemes
Durant el cultiu podem tenir problemes de pugons o erugues que s’alimenten de les fulles, però les plagues no solen causar danys importants.