![]() |
|||||||||
| Castellano || Français | |
La Mongeta
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
| Una mica d'història | |
És una planta originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud i central. Se sap que ja era cultivada fa 10.000 anys per les civilitzacions precolombines. A partir de principis del segle XVI es va portar a Europa i arreu del món. |
És una planta d'origen americà |
| Propietats nutricionals | |
És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E i minerals com el calci, el magnesi, el potassi i el ferro.
Té fama de reduir el colesterol gràcies al contingut en fibra soluble i prevenir el càncer pel seu contingut en antioxidants.
|
El valor nutricional és molt elevat |
| Una mica de botànica | |
El nom científic és Phaseolus vulgaris. Te fulles compostes, dividides en tres folíols. La tija és molt fina i en les varietats de creixement indeterminat s’enrotlla a qualsevol suport per enfilar-se.
El fruit és una tavella que es pot collir tendra pel consum en fresc, (bajoca). Si es deixa madurar es pot collir la mongeta seca. La mongeta verda cal collir-la abans que la llavor
sigui massa gran i el llegum massa fibrós. |
Com totes les lleguminoses és capaç d'utilitzar el nitrogen de l'aire |
| Varietats | |
Hi ha dos grans grups de varietats, les varietats de creixement indeterminat, enfiladisses, que poden arribar a créixer fins a 4 metres i les varietats nanes, de creixement determinat, que també es coneixen com de mata baixa. Les varietats de creixement indeterminat tenen cicles de cultius més llargs i produeixen més però poden envair el nostre balcó i convertir-lo en una selva. |
![]() Les varietats de mata baixa s'adapten millor al cultiu en recipients |
| Com cultivar | |
És una planta de clima càlid. Vol temperatures suaus i duració del dia llarg, per tant, és de cultiu estiuenc. Es sembra directament de llavor a la primavera o principis d’estiu amb un espai per cada planta de 30cm.
Igual que totes les lleguminoses és poc exigent en adob gràcies a la capacitat d’utilitzar el nitrogen de l’aire a través de la simbiosi amb el Rhizobium.
Per a les varietats enfiladisses els agricultors fan estructures amb canyes de 2m de llarg per a que la mongetera s’hi enfili. En un terrat cal pensar en estructures similars o en guiar la planta a través d’una barana. Sempre caldrà ajudar a la plantar a enrotllar-se.
Cal vigilar el reg perquè és una planta molt exigent en aigua tot i que quan està en floració no li agrada que la reguin en excés ja que pot afectar el quallat del fruit.
La collita comença a partir dels 60 dies de la sembra i s’allarga de forma esglaonada durant dos o tres mesos en les varietats enfiladisses. En les varietats nanes el cicle i el període de collita són més curts. Collirem el fruit amb unes tisores amb cura de no fer malbé la planta. |
![]() Collir la mongeta tendra és més productiu |
| Associacions de cultiu | |
L’associació de la mongeta amb el blat de moro és molt tradicional a l’agricultura
migratòria del tròpic d’Amèrica del sud. A més de ser plantes molt compatibles, el blat de moro fa la funció de tutor de la mongeta. També és compatible amb la carbassa, l’api i el meló.
Cal evitar l’associació amb les liliàcies com ceba, all i porro. |
![]() S'associa molt bé amb el blat de moro |
| Malalties i problemes | |
| És una planta bastant delicada en aquest aspecte.Com en totes les plantes de la família de les lleguminoses, són molt habituals els problemes de pugons, cargols i llimacs. Ocasionalment i a ple estiu es pot veure afectada per àcars o algunes erugues. Si hi ha humitat ambiental poden patir problemes de fongs a les fulles com l’oïdi o l’antracnosi. | ![]() Als llimacs i cargols els agrada menjar-se les fulles de les mongeteres |