La Mongeta

Una mica d'història
És una planta originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud i central. Se sap que ja era cultivada fa 10.000 anys per les civilitzacions precolombines. A partir de principis del segle XVI es va portar a Europa i arreu del món.	És una planta d'origen americà

Propietats nutricionals
És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E i minerals com el calci, el magnesi, el potassi i el ferro. Té fama de reduir el colesterol gràcies al contingut en fibra soluble i prevenir el càncer pel seu contingut en antioxidants.	El valor nutricional és molt elevat

Una mica de botànica

El nom científic és Phaseolus vulgaris. Te fulles compostes, dividides en tres folíols. La tija és molt fina i en les varietats de creixement indeterminat s’enrotlla a qualsevol suport per enfilar-se. El fruit és una tavella que es pot collir tendra pel consum en fresc, (bajoca). Si es deixa madurar es pot collir la mongeta seca. La mongeta verda cal collir-la abans que la llavor sigui massa gran i el llegum massa fibrós.

Com totes les lleguminoses és capaç d'utilitzar el nitrogen de l'aire

Varietats
Hi ha dos grans grups de varietats, les varietats de creixement indeterminat, enfiladisses, que poden arribar a créixer fins a 4 metres i les varietats nanes, de creixement determinat, que també es coneixen com de mata baixa. Les varietats de creixement indeterminat tenen cicles de cultius més llargs i produeixen més però poden envair el nostre balcó i convertir-lo en una selva.	Les varietats de mata baixa s'adapten millor al cultiu en recipients

Com cultivar

És una planta de clima càlid. Vol temperatures suaus i duració del dia llarg, per tant, és de cultiu estiuenc. Es sembra directament de llavor a la primavera o principis d’estiu amb un espai per cada planta de 30cm. Igual que totes les lleguminoses és poc exigent en adob gràcies a la capacitat d’utilitzar el nitrogen de l’aire a través de la simbiosi amb el Rhizobium. Per a les varietats enfiladisses els agricultors fan estructures amb canyes de 2m de llarg per a que la mongetera s’hi enfili. En un terrat cal pensar en estructures similars o en guiar la planta a través d’una barana. Sempre caldrà ajudar a la plantar a enrotllar-se. Cal vigilar el reg perquè és una planta molt exigent en aigua tot i que quan està en floració no li agrada que la reguin en excés ja que pot afectar el quallat del fruit. La collita comença a partir dels 60 dies de la sembra i s’allarga de forma esglaonada durant dos o tres mesos en les varietats enfiladisses. En les varietats nanes el cicle i el període de collita són més curts. Collirem el fruit amb unes tisores amb cura de no fer malbé la planta.

Collir la mongeta tendra és més productiu

Associacions de cultiu
L’associació de la mongeta amb el blat de moro és molt tradicional a l’agricultura migratòria del tròpic d’Amèrica del sud. A més de ser plantes molt compatibles, el blat de moro fa la funció de tutor de la mongeta. També és compatible amb la carbassa, l’api i el meló. Cal evitar l’associació amb les liliàcies com ceba, all i porro.	S'associa molt bé amb el blat de moro

Malalties i problemes
És una planta bastant delicada en aquest aspecte.Com en totes les plantes de la família de les lleguminoses, són molt habituals els problemes de pugons, cargols i llimacs. Ocasionalment i a ple estiu es pot veure afectada per àcars o algunes erugues. Si hi ha humitat ambiental poden patir problemes de fongs a les fulles com l’oïdi o l’antracnosi.	Als llimacs i cargols els agrada menjar-se les fulles de les mongeteres

Castellano \|\| Français	Rebre el butlletí \| Preguntes freqüents \| L'enciam tafaner
	Som notícia \| Enllaços \| Horts i blocs