![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Castellano | |
El Morritort
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
Una mica d'història | |
Els egipcis ja la cultivaven i els antics grecs i romans n'apreciaven les seves propietats medicinals. Cultivada als horts d'Europa des de l'edat mitjana. |
![]() Els antics egipcis ja la cultivaven |
Propietats nutricionals | |
Les fulles fresques tenen sabor lleugerament picant, que recorda la ruca o la mostassa.
És aperitiu ja que millora la digestió estimulant la secreció de bilis. És ric en vitamina C. Per aprofitar al màxim les seves propietats es consumeix fresca en amanides o per condimentar i guarnir plats de peix, ous o formatges. Les llavors s'usen com la mostassa, amb emplastre i també com a condiment. |
![]() És molt rica en vitamina C |
Una mica de botànica | |
El nom de morritort se suposa que prové del seu sabor picant, que fa "arrufar el nas". També es coneix com a Morrissà, Murrisà ver o enciamet de caputxí.
El nom llatí és Lepilium sativum i és de la família de les crucíferes, igual que el rave, les cols o la ruca. Es una planta petita, anual, amb unes fulles finament divides i unes flors petites i blanques. |
![]() Les flors són petites i blanques |
Varietats | |
La varietat més habitual o morritort comú, té un sabor lleugerament picant i les fulles són molt fines.
Hi ha altres varietats menys habituals. El morritort arrissat és una varietat de fulles més recargolades i s'usa per decorar plats i el morritort de fulla ampla, té les fulles menys dividides. |
![]() El morritort comú té les fulles finament dividides |
Com cultivar | |
El cultiu és molt fàcil. No li agrada l'excés de llum i necessita un reg constant. Es sembra directament de llavor a la primavera o a la tardor, en fileres separades 10 cm i amb 2-3 cm de separació entre plantes. Sembrada a la tardor aguanta molt bé el fred i té un gust menys picant. Si es vol sembrar a l'estiu cal protegir la planta de l'excés de sol.
Les fulles es poden tallar a partir de les 2 a 3 setmanes després de la sembra. Es Pot fer més d'un tall. També es poden collir les llavors per a ús medicinal o com a un condiment similar a la mostassa. |
![]() Es sembra de llavor a la primavera o a la tardor |
Associacions de cultiu | |
Com que és una planta de cicle molt curt i que prefereix una mica d'ombra, es pot associar amb altres hortalisses o plantes de cicle més llarg com tomàquet, enciam o cucurbitàcies. |
![]() Es pot associar amb hortalisses de cicle llarg |
Malalties i problemes | |
El cicle és tan curt que sovint no presenta problemes de plagues per què es cull abans que els insectes puguin arribar. Algunes erugues i pugons poden alimentar-se de les fulles. |
![]() |