Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

El Morritort

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
Els egipcis ja la cultivaven i els antics grecs i romans n'apreciaven les seves propietats medicinals. Cultivada als horts d'Europa des de l'edat mitjana.	Els antics egipcis ja la cultivaven

Propietats nutricionals
Les fulles fresques tenen sabor lleugerament picant, que recorda la ruca o la mostassa. És aperitiu ja que millora la digestió estimulant la secreció de bilis. És ric en vitamina C. Per aprofitar al màxim les seves propietats es consumeix fresca en amanides o per condimentar i guarnir plats de peix, ous o formatges. Les llavors s'usen com la mostassa, amb emplastre i també com a condiment.	És molt rica en vitamina C

Una mica de botànica
El nom de morritort se suposa que prové del seu sabor picant, que fa "arrufar el nas". També es coneix com a Morrissà, Murrisà ver o enciamet de caputxí. El nom llatí és Lepilium sativum i és de la família de les crucíferes, igual que el rave, les cols o la ruca. Es una planta petita, anual, amb unes fulles finament divides i unes flors petites i blanques.	Les flors són petites i blanques

Varietats
La varietat més habitual o morritort comú, té un sabor lleugerament picant i les fulles són molt fines. Hi ha altres varietats menys habituals. El morritort arrissat és una varietat de fulles més recargolades i s'usa per decorar plats i el morritort de fulla ampla, té les fulles menys dividides.	El morritort comú té les fulles finament dividides

Com cultivar

El cultiu és molt fàcil. No li agrada l'excés de llum i necessita un reg constant. Es sembra directament de llavor a la primavera o a la tardor, en fileres separades 10 cm i amb 2-3 cm de separació entre plantes. Sembrada a la tardor aguanta molt bé el fred i té un gust menys picant. Si es vol sembrar a l'estiu cal protegir la planta de l'excés de sol. Les fulles es poden tallar a partir de les 2 a 3 setmanes després de la sembra. Es Pot fer més d'un tall. També es poden collir les llavors per a ús medicinal o com a un condiment similar a la mostassa.

Es sembra de llavor a la primavera o a la tardor

Associacions de cultiu
Com que és una planta de cicle molt curt i que prefereix una mica d'ombra, es pot associar amb altres hortalisses o plantes de cicle més llarg com tomàquet, enciam o cucurbitàcies.	Es pot associar amb hortalisses de cicle llarg

Malalties i problemes
El cicle és tan curt que sovint no presenta problemes de plagues per què es cull abans que els insectes puguin arribar. Algunes erugues i pugons poden alimentar-se de les fulles.