![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Castellano | |
La Caputxina
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
Una mica d'història | |
És una planta originària de sudamèrica, de la zona del Perú. Hi ha una planta parent de la caputxina, la mashua o izaña (T. tuberosum), que fa un tubercle comestible, molt conegut a les zona dels andes.
La capuchina la van portar a Europa a mitjans del s.XVII i es cultiva des de llavors com a planta ornamental. Actualment se'n poden trobar moltes varietats comercials. |
![]() És originària de la zona dels Andes |
Propietats nutricionals | |
Les fulles són molt riques en vitamina C. Les flors i les fulles tenen propietats diürètiques i antibacterianes. Els fruits són purgants i expectorants.
Es considera una planta molt útil per al control de plagues ja que és repelent d'alguns insectes que afecten les hortalisses. També es considera que atrau insectes depredadors. Les fulles i tiges joves s'usen com acondiment en amanides però és recomanable picar-les i deixar-les en remull en aigua tèbia unes hores. Les flors fresques també es poden utilitzar per donar color a l'amanida. |
![]() Les fulles contenen molta vitamina C |
Una mica de botànica | |
El nom llatí és Tropaeolum majus. Tropaeolum fa referència a la forma de la flor, prové del grec tropaion, que significa trofeu o escut. Pertany a la família de les Tropaleàcies, juntament amb moltes espècies d'ús ornamental (T. peregrinum, T. polyphyllum, T. speciosum, T. tricolorum). És una planta anual i enfiladissa. |
![]() La flor és molt vistosa |
Varietats | |
A més de Tropaeolum majus, també s'utilitzen com a condiment la caputxina menor (T. minor) i la Mashua (T. tuberosum).
Les cases comercials han seleccionat caputxines amb característiques ornamentals especials, diferents colors de flors, creixement més o menys rastrer, color de les fulles, etc. |
![]() La caputxina tuberosa o mashua és molt similar i produeix un tubercle comestible |
Com cultivar | |
No li agrada les baixes temperatures, per tant cal cultivar-la a la primavera i l'estiu. Es sembra de llavor. Aguanta bé la falta d'aigua i no és gaire exigent en nutrients. El cultiu s'allarga fins que arriba el fred de l'hivern. Les fulles i flors es poden anar collint durant tot l'estiu. Les llavors per consumir s'han de collir quan són verdes. |
![]() S'adapta molt bé al cultiu en recipients |
Associacions de cultiu | |
És bona companya de moltes hortalisses com les tomaqueres, cogombres o els enciams, ja que té un efecte repel·lent sobre la mosca blanca i els pugons. |
![]() Té un efecte repel·lent sobre pugons |
Malalties i problemes | |
Molt rústica, no sol presentar malalties ni plagues importants. | ![]() |