Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

La Caputxina

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
És una planta originària de sudamèrica, de la zona del Perú. Hi ha una planta parent de la caputxina, la mashua o izaña (T. tuberosum), que fa un tubercle comestible, molt conegut a les zona dels andes. La capuchina la van portar a Europa a mitjans del s.XVII i es cultiva des de llavors com a planta ornamental. Actualment se'n poden trobar moltes varietats comercials.	És originària de la zona dels Andes

Propietats nutricionals

Les fulles són molt riques en vitamina C. Les flors i les fulles tenen propietats diürètiques i antibacterianes. Els fruits són purgants i expectorants. Es considera una planta molt útil per al control de plagues ja que és repelent d'alguns insectes que afecten les hortalisses. També es considera que atrau insectes depredadors. Les fulles i tiges joves s'usen com acondiment en amanides però és recomanable picar-les i deixar-les en remull en aigua tèbia unes hores. Les flors fresques també es poden utilitzar per donar color a l'amanida.

Les fulles contenen molta vitamina C

Una mica de botànica
El nom llatí és Tropaeolum majus. Tropaeolum fa referència a la forma de la flor, prové del grec tropaion, que significa trofeu o escut. Pertany a la família de les Tropaleàcies, juntament amb moltes espècies d'ús ornamental (T. peregrinum, T. polyphyllum, T. speciosum, T. tricolorum). És una planta anual i enfiladissa.	La flor és molt vistosa

Varietats
A més de Tropaeolum majus, també s'utilitzen com a condiment la caputxina menor (T. minor) i la Mashua (T. tuberosum). Les cases comercials han seleccionat caputxines amb característiques ornamentals especials, diferents colors de flors, creixement més o menys rastrer, color de les fulles, etc.	La caputxina tuberosa o mashua és molt similar i produeix un tubercle comestible

Com cultivar
No li agrada les baixes temperatures, per tant cal cultivar-la a la primavera i l'estiu. Es sembra de llavor. Aguanta bé la falta d'aigua i no és gaire exigent en nutrients. El cultiu s'allarga fins que arriba el fred de l'hivern. Les fulles i flors es poden anar collint durant tot l'estiu. Les llavors per consumir s'han de collir quan són verdes.	S'adapta molt bé al cultiu en recipients

Associacions de cultiu
És bona companya de moltes hortalisses com les tomaqueres, cogombres o els enciams, ja que té un efecte repel·lent sobre la mosca blanca i els pugons.	Té un efecte repel·lent sobre pugons

Malalties i problemes
Molt rústica, no sol presentar malalties ni plagues importants.