![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Castellano | |
El Cogombre
Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes
Una mica d'història | |
És originària de l’Àsia o l’Àfrica. Ja era coneguda i cultivada a Mesopotàmia i també per les antigues civilitzacions mediterrànies. |
![]() Era cultivada a l'antigua Mesopotamia |
Propietats nutricionals | |
El fruit té molt contingut d’aigua i, poc valor nutritiu. Té continguts interessants de potassi i propietats diürètiques. Es consumeix en amanides o gaspatxos tot i que antigament era un ingredient normal de sopes i estofats. |
![]() És un ingredient típic del gaspatxo |
Una mica de botànica | |
El nom científic és Cucumis sativus i és de la família de les cucurbitàcies. Les tiges i fulles estan cobertes de pèls. És una planta enfiladissa gràcies als circells. Les flors són unisexuals, o sigui, que són femenines o masculines. És una planta enfiladissa gràcies als circells. Les flors són unisexuals, o sigui, que són femenines o masculines.
S’adapta força bé al cultiu en balcons i terrats perquè la rel no aprofundeix gaire. A diferència de les altres cucurbitàcies no té tants problemes de fecundació del fruit ja que moltes varietats són partenocàrpiques. |
![]() En una mateixa planta hi ha flors femenines i masculines |
Varietats | |
Hi ha varietats de cogombre de fruit de diferent grandària, forma allargada o arrodonida i de diferents colors (de verds a grocs).
Les varietats tipus francès, són les més habituals, d’uns 20 cm de llargada i amb la pell verda. Es consumeixen en fresc. Les varietats tipus espanyol o curtes, són cogombres més petits, de 15 cm com a màxim i són verds amb ratlles grogues. Es poden utlitzar per a conserves o consumir en fresc. Finalment, les varietats de tipus holandès, són més llargs, 25 cm o més i de forma punxaguda, es consumeixen en fresc. |
![]() Els tipus espanyols són varietats més curtes, per conserves |
Com cultivar | |
No tolera les baixes temperatures. Es sol sembrar a primavera, quan ja no hi ha risc de glaçades o abans si es disposa d’un lloc assolellat i protegit del fred.
Es pot fer directament de llavor o també a partir de planter. Des de la sembra al trasplantament poden passar uns 30 dies. En el moment de trasplantar cal tenir en compte que és una planta que creix molt i ocuparà molt d’espai en el recipient. Cal deixar una separació d’uns 35 cm amb altres plantes i és molt útil proporcionar-li un tutor per enfilar-se, que es pot construir amb uns pals o canyes i fils. També es pot deixar que creixi de forma rastrera. En general la collita comença a partir d’uns 60 dies després del trasplantament i uns 15 dies després de l’aparició de les primeres flors femenines. La collita continua durant tot l’estiu fins que la planta esgota tots els nutrients o les baixes temperatures afecten el creixement. El fruit es cull immadur. Si es deixa créixer massa, perd el color verd i és massa fibrós i amarg. |
![]() S'adapta molt bé al cultiu en recipients ja que té una arrel molt superficial |
Associacions de cultiu | |
Com totes les cucurbitàcies, s’associa bé amb el blat de moro, que li fa de tutor. També es pot associar amb el pèsol, la mongeta, la pastanaga i la remolatxa.
És preferible evitar les hortalisses de la mateixa família com el carbassó, el meló i la síndria i també el tomàquet o les patates. |
![]() S'associa bé amb la pastanaga |
Malalties i problemes | |
Els problemes més habituals són els pugons, la mosca blanca i els cargols i els llimacs que es mengen les fulles. A finals d’estiu, quan la humitat ambietnal és major, és habitual que les fulles agafin oïdi. | ![]() La mosca blanca és una plaga habitual |