Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

El Cogombre

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
És originària de l’Àsia o l’Àfrica. Ja era coneguda i cultivada a Mesopotàmia i també per les antigues civilitzacions mediterrànies.	Era cultivada a l'antigua Mesopotamia

Propietats nutricionals
El fruit té molt contingut d’aigua i, poc valor nutritiu. Té continguts interessants de potassi i propietats diürètiques. Es consumeix en amanides o gaspatxos tot i que antigament era un ingredient normal de sopes i estofats.	És un ingredient típic del gaspatxo

Una mica de botànica

El nom científic és Cucumis sativus i és de la família de les cucurbitàcies. Les tiges i fulles estan cobertes de pèls. És una planta enfiladissa gràcies als circells. Les flors són unisexuals, o sigui, que són femenines o masculines. És una planta enfiladissa gràcies als circells. Les flors són unisexuals, o sigui, que són femenines o masculines. S’adapta força bé al cultiu en balcons i terrats perquè la rel no aprofundeix gaire. A diferència de les altres cucurbitàcies no té tants problemes de fecundació del fruit ja que moltes varietats són partenocàrpiques.

En una mateixa planta hi ha flors femenines i masculines

Varietats

Hi ha varietats de cogombre de fruit de diferent grandària, forma allargada o arrodonida i de diferents colors (de verds a grocs). Les varietats tipus francès, són les més habituals, d’uns 20 cm de llargada i amb la pell verda. Es consumeixen en fresc. Les varietats tipus espanyol o curtes, són cogombres més petits, de 15 cm com a màxim i són verds amb ratlles grogues. Es poden utlitzar per a conserves o consumir en fresc. Finalment, les varietats de tipus holandès, són més llargs, 25 cm o més i de forma punxaguda, es consumeixen en fresc.

Els tipus espanyols són varietats més curtes, per conserves

Com cultivar

No tolera les baixes temperatures. Es sol sembrar a primavera, quan ja no hi ha risc de glaçades o abans si es disposa d’un lloc assolellat i protegit del fred. Es pot fer directament de llavor o també a partir de planter. Des de la sembra al trasplantament poden passar uns 30 dies. En el moment de trasplantar cal tenir en compte que és una planta que creix molt i ocuparà molt d’espai en el recipient. Cal deixar una separació d’uns 35 cm amb altres plantes i és molt útil proporcionar-li un tutor per enfilar-se, que es pot construir amb uns pals o canyes i fils. També es pot deixar que creixi de forma rastrera. En general la collita comença a partir d’uns 60 dies després del trasplantament i uns 15 dies després de l’aparició de les primeres flors femenines. La collita continua durant tot l’estiu fins que la planta esgota tots els nutrients o les baixes temperatures afecten el creixement. El fruit es cull immadur. Si es deixa créixer massa, perd el color verd i és massa fibrós i amarg.

S'adapta molt bé al cultiu en recipients ja que té una arrel molt superficial

Associacions de cultiu
Com totes les cucurbitàcies, s’associa bé amb el blat de moro, que li fa de tutor. També es pot associar amb el pèsol, la mongeta, la pastanaga i la remolatxa. És preferible evitar les hortalisses de la mateixa família com el carbassó, el meló i la síndria i també el tomàquet o les patates.	S'associa bé amb la pastanaga

Malalties i problemes
Els problemes més habituals són els pugons, la mosca blanca i els cargols i els llimacs que es mengen les fulles. A finals d’estiu, quan la humitat ambietnal és major, és habitual que les fulles agafin oïdi.	La mosca blanca és una plaga habitual