Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


La campiona de les vitamines

La Fava

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrànea des de l'edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo.

Tot i que l'orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l'Orient mitjà.

Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt extès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.

La fava és el plat nacional egipci

Propietats nutricionals
Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.

Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.

Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.

Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.

Es una hortalissa rica en proteines

Una mica de botànica
El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d'associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l'atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d'observar a simple vista.

És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d'un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l'interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa.

Els nòduls de Rhizobium de les arrels són típics en la favera

Varietats
Les varietats de fava es classifiquen per la duració del seu cicle i pel tamany de la planta.

Per cultivar en l'Horturbà és aconsellable les varietats de cicle més curt i de menor creixement. Tot i això, les varietats més grans també es desenvolupen bé a la taula de cultiu.

Les varietats de cicle curt són més recomenables pel cultiu en recipients

Com cultivar
A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que es cultiva típicament a la tardor i l'hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals.

Es sembra la llavor entre setembre i desembre. En llocs de muntanya, amb hiverns molt freds, la sembra se sol fer a la primavera. Es sembra en forats de 4-5 cm de profunditat, a uns 30-40 cm de distància i s'hi posen tres llavors per forat. El moment de la collita depèn de la varietat i del clima però pot allargar-se bona part de la primavera.

La tardor és la millor època per sembrar

Associacions de cultiu
S'associa bé amb blat de moro i la col.

És incompatible amb la mongeta, el pèsol, les cebes i els alls.


Malalties i problemes
Cargols i baboses

Pugó

Taques foliars


El pugó de la fava és una plaga molt habitual a la favera