Castellano || Français
Rebre el butlletí | Preguntes freqüents | L'enciam tafaner | Fòrum
Som notícia | Enllaços | Horts i blocs


Un cultiu ideal per a l'hivern

El calçot

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

 

Una mica d'història
El calçot s'obté a partir d'una varietat de ceba. La ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. El seu origen se sol situar al mitjà orient però és coneguda des d'antic per les cultures del mediterrani, com la cultura egípcia.

Sobre l'origen del calçot hi ha vàries versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà la consumició dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es couen amb llenya provenint de sarments de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, la salvitxada.

Propietats nutricionals
La cebolla en general es una planta con un contenido en vitaminas y minerales muy amplio. Se le atribuyen propiedades tonificantes, diuréticas, digestivas y afrodisíacas. En el caso del calçot se ha comprobado que tiene un contenido elevado de compuestos anticancerígenos.

La ceba ha de ser de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida

Una mica de botànica
El calçot és cadascun dels brots d'una ceba blanca que ha estat replantada. Els brots, a mesura que van creixent es calcen, d'aquí el nom de calçot.

La ceba és una planta de la família de les liliàcees, el seu nom científic és Allium cepa i la varietat de la qual s'obtenen els calçots s'anomena Blanca Tardana de Lleida, que destaca per la dolçor i el nombre i grandària dels calçots obtinguts per ceba, habitualment de quatre a set.

La ceba és una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té una duració de dos anys, o sigui, que fins el segon any no fa la flor. El bulb o ceba en sentit estricte està format per l'acumulació de reserves a la base de les fulles.

Abans de plantar-la és convenient tallar la part superior

Varietats

Com cultivar
El procés de cultiu d'aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l'obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a finals d'any, es trasplanten les cebetes a principis de primavera i s'arrenca el bulb a l'estiu.

La segona fase és la obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es realitza durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per aconseguir que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint es van calçant, això vol dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

El cultiu del calçot és típic de les comarques tarragonines, properes al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot cultivar en zones d'interior on les glaçades no siguin massa permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s'endarrerirà unes setmanes respecte a les zones de clima més suau.

Per cultivar el calçot en l'Horturbà aconsellem realitzar la segona fase i, per tant, obtenir cebes de per plantar. La dificultat més gran és la d'aconseguir calçar els brots de la ceba amb el poc substrat que hi ha a l'hort. Per aquest motiu aconsellem fer una o dues línies de calçots, separades uns 40 cm i plantar la ceba bastant enterrada (10 cm). La distància entre les cebes depèn del grandària, com major sigui la ceba farà més calçots i caldrà una distància major. En general la distància entre cebes sol ser de 20 a 30 cm.

Cal calçar els brots dues o tres vegades durant el cultiu.

Associacions de cultiu
El calçot no és compatible amb plantes de la mateixa família com són l'all i el porro. Tampoc és compatible amb la fava.

Són bons precedents de la ceba les solanàcees (tomàquet, pebrot, albergínia) i l'enciam.

La collita del calçot es fa des de mitjans de gener fins al març.

Malalties i problemes
El cultiu del calçot no sol presentar problemes.