Cultius

L'alfàbrega
L'all
L'api
El blat de moro
La bleda
El Boixac
La Borraina
El calçot
La camamilla
La Caputxina
El carbassó
La ceba
El cibulet
El Cogombre
La Col de cabdell
L'enciam
L'escarola
L'espinac
La Fava
L'herba dels canonges
La Menta
La Mongeta
El Morritort
L'orenga
La pastanaga
La patata
El Pebrot
El pèsol
El rave
La remolatxa de taula
La rúcola
El tomàquet

La remolatxa de taula

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica
Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història
Igual que la bleda és originària de la mediterrània. Va ser cultivada ja en el temps dels assiris i era utilitzada pels antics romans i grecs. Les varietats que es cultiven actualment es coneixen a Europa des de l'edat mitjana. És molt apreciada en els països anglosaxons que l'utilitzen en amanides.	La remolatxa era coneguda a l'Europa medieval

Propietats nutricionals

El tubercle de la remolatxa és ric en potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminueix el risc de malalties cardiovasculars. El color grana característic de la remolatxa és degut a la presència de la betanina, un pigment natural molt fort. Es consumeix rallada crua, bullida, al vapor o en sucs. Per evitar que perdi la coloració es bull amb la pell. És ideal per donar color i varietat a les amanides.

Una mica de botànica

És de la família de les quenopodiàcies, igual que les espinaques. És la mateixa espècie botànica que la bleda o la remolatxa farratgera (Beta vulgaris) però pertany a la subespècie vulgaris, caractarística per formar un tubercle de color vermell. És una planta bianual, amb un cicle de vida de dos anys. El primer any acumula reserves a la part superior de la rel formant el tubercle. El segon any emet una tija que donarà lloc a la flor.

La planta acumula reserves a la rel formant un tubercle

Varietats
Es classifiquen segons la forma de les arrels que poden ser allargades, arrodonides o aplanades. Com en la majoria de les hortalisses, hi ha varietats de cicles més curts i més llargs i també existeixen varietats amb tubercles de colors groguencs, tot i que no són gaire conegudes.	És una de les plantes més fàcils de cultivar en recipients

Com cultivar

És una planta que s'adapta molt bé a diferents climes. Només cal evitar sembrar-la durant l'hivern en zones molt fredes ja que les baixes temperatures poden provocar que floreixi abans de formar el tubercle. S'adapta molt bé al cultiu en recipients, especialment a la primavera i principis d'estiu. Malgrat que es pot fer de planter, se sol sembrar directament de llavor a una distància de 20 cm entre plantes. La collita es pot fer a partir dels 60 a 80 dies després de la sembra. Si es cull molt tard l'arrel és més fibrosa i menys dolça. Es conserva molt bé durant mesos en un lloc sec i fresc.

Associacions de cultiu
És incompatible amb la bleda i els espinacs. És compatible amb la pastanaga, el cogombre, l'enciam i la ceba.	És compatible amb la pastanaga

Malalties i problemes
És molt rústica i sol presentar pocs problemes de plagues. Mosca de la remolatxa Fongs de fulla Pugó	Els pugons són la plaga més habitual de les remolatxes